vers a l'extinguit haplogrup matern U10

S'han trobat més de 10 fòssils amb trets paleo-euroasiàtics occidentals que pertanyen al mateix haplogrup matern, derivat de U2'3'4'7'8'9 i en paral·lel a U4'9, compartint el marcador 5999C. La mostra més antiga d’aquest llinatge matern es va trobar a la Cova de Malalmuerzo (Lecrin, Granada, Andalusia, ca. 23.000 BP) i es va publicar el 2023 com a dues mostres del mateix individu (MLZ003 i MLZ005). Recentment, el 2024, es va publicar el genoma complet del nen de la Grotta delle Mura (Apulia, ca. 17.000 BP), que pertany al mateix haplogrup al qual vaig anomenar U10, després de la suggerència d’un membre de Genarchivist que va opinar que podria correspondre al mateix grup que les mostres siberianes (Yana1 i Yana2, ca. 32.000 BP, o Paglicci108 de l’Epigravettiani a Foggia, 26.600 BP), tot i que aquestes últimes no comparteixen cap marcador amb aquestes mostres tan antigues en un anàlisi avançat mostra per mostra. No obstant això, després d'alinear totes les seqüències mitocondrials sospitoses de pertànyer a aquest haplogrup extingit, el programa MEGA classificava Yana2 entre les mostres d’El Mirón i el clat de Malalmuerzo-Rigney-Mura.

Els marcadors compartits per Malalmuerzo i Grotta delle Mura que defineixen l’haplogrup U10 són:

10020C, 15466A, 6152C, 16297C

Aquestes quatre variants es comparteixen també amb la mostra gairebé contemporània de Mura1, trobada al nord d’Aquitània a la cova de La Marche (Vienne, 16.200 BP), a més dels marcadors 14152G i 16274A, presents en altres mostres del Magdalenenc, Paleolític Final i Mesolític d’Itàlia i de l’est de la Península Ibèrica.

LaMarche LMA001 Extras(11):
150T, 152C, 310C, 5999C, 6152C, 6498A, 10020C, 14152G, 15466A, 16274A, 16297C (16519C)

Aquestes són les mostres confirmades amb els marcadors detectats del proposat haplogrup U10:

• U2'3'4'7'8'9a (U4’9’10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A, 6152C, 16297C (EXTRA), 12082G, 12530G
  Rigney1 2016, Posth,C 2016 – KU534957.1, Rigney, França

• U2'3'4'7'8'9a (U4’9’10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A
  BAL003 2019, VillalbaMouco, Current Biology 2019, doi:10.1016/j.cub.2019.02.006, PRJEB30985, Directe: IntCal20, 10727–9272 cal a.C. (10195±255 BP, Ua-34298), Balma Guilanyà (Catalunya, Lleida, Navès), Espanya, 42,085341, 1,601683, I-P37

• U2'3'4'7'8'9a (U4’9’10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A, 6152C
  UZZ096 2022, YuvandeLoosdrechti, Science 2022, doi:10.1016/j.isci.2022.104244, PRJEB50762
  Context: Lloc – Estratigrafia 8800–7800 BCE, Grotta dell'Uzzo (Sicília, Trapani, San Vito Lo Capo), Itàlia, 38,1101, 12,7866, n/d (dona)

• U2'3'4'7'8'9a (U4’9’10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A, 6152C, 16297C
  I2158 2018, Mathieson, Nature 2018, doi:10.1038/nature25778, PRJEB22652
  Context: Dates compreses a la subcapa 6D superior (7943–7592 cal a.C., 8699±60 BP, LTL-875A), a la subcapa 7D inferior (12268–11854 cal a.C., 12149±65 BP, LTL-14260A) i a la subcapa 7E inferior (12347–11847 cal a.C., 12132±80 BP, LTL-873A), totes calibrades segons IntCal20, 12350–7750 BCE, Grotta d'Oriente (Sicília, Illes Egadi, Illa Favignana), Itàlia, 37,9333, 12,3333, n/d (dona)

• U2'3'4'7'8'9a (U4’9’10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A, 6152C, 16297C (EXTRA), 12245C
  NEO694 2024, Allentoft, Nature 2024, doi:10.1038/s41586-023-06865-0, PRJEB64656, Directe: IntCal20, 7648–7496 cal a.C. (8540±50 BP, Beta-261220), Santa Maira (Comunitat Valenciana, Alacant, Cocentaina), Espanya, 38,73, –0,463, I-S21825

• U2'3'4'7'8'9a (U10):
  6152C (EXTRA), 340T, 988Y, 508Y, 9667G, 10876G, 15907G, 16192T, 16256T
  GPCA0396 2023, Stolarek, Genome Biology 2023, doi:10.1186/s13059-023-03013-629, PRJEB48333
  Context: Arqueològic, 1000–1200 CE, Santok (Província de Lubusz, Gorzów Wielkopolski, Santok), Polònia, 52,74, 15,41, L118

• U2'3'4'7'8'9a (U4’9’10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A, 6152C (EXTRA), 13183G
  RIP001 2023, PosthYu, Nature 2023 (versió de major cobertura de la mostra inicialment reportada a Fu, Nature 2016), doi:10.1038/s41586-023-05726-0, PRJEB51862, Directe: IntCal20, 15026–14560 cal a.C. (13790±60 BP, MAMS-27188(R-EVA1606)), Riparo Tagliente (Nord-Est, Vèneto, Stallavena di Grezzana), Itàlia, 45,5405501, 11,0056531

• U2'3'4'7'8'9a (U4’9’10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A, 6152C
  STO001 2023, PosthYu, Nature 2023, doi:10.1038/s41586-023-05726-0, PRJEB51862, Directe: IntCal20, 11627–11397 cal a.C. (11590±40 BP, Beta-541772), San Teodoro (Sicília, Messina), Itàlia, 37,8478, 14,6937, n/d (dona)

• U2'3'4'7'8'9a (U10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A, 6152C, 16297C
  LMA001 2023, PosthYu, Nature 2023, doi:10.1038/s41586-023-05726-0, PRJEB51862, Directe: IntCal20, 16273–15958 cal a.C. (14750±50 BP, MAMS-51338), La Marche (Regió de Nova Aquitània, Departament de Vienne), França, 46,4073896, 0,6603903, n/d

• U2'3'4'7'8'9a (U4’9’10):
  5999C (U10), 10020C, 15466A, 6152C, 14152G (EXTRA), 13183G
  MAZ003 2023, PosthYu, Nature 2023, doi:10.1038/s41586-023-05726-0, PRJEB51862, Directe: IntCal20, 13804–13407 cal a.C. (13010±50 BP, MAMS-50924), Maszycka (Voivodato de Petita Polònia, powiat wielicki), Polònia, 49,9846, 20,2846, M130

Tres noves mostres de la Cova d’El Mirón que pertanyien a una altra branca de U10

https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC11696082/figure/Fig6/

  “Observem que les tres seqüències de mtDNA de les mostres de sediment d’El Mirón (nivells 121, 122 i 126, en blau) es reagrupen i estan properes a l’individu de la Cova de Malalmuerzo (en marró) i a un altre individu de Rigney (França, en rosa). Les mostres d’El Mirón presenten branques llargues, cosa que suggereix un excés de substitucions acumulades, producte d’haver-se originat a partir de múltiples individus.”
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC11696082/

A més, es menciona que això està a prop d’un nou haplogrup (extingit).

Sembla que els marcadors 15466A i 6152C són les característiques ancestrals comunes a totes les mostres de U10. A més, ElMiron_18 té confirmat 10020C i ElMiron_1 presenta 10020C (54 lectures enfront de 48 lectures de T, és a dir, 53% vs. 47%). Per la seva banda, ElMiron_14 mostra 6 lectures de 16297C i no es detecten altres al·lels.